L'Antoni Gelabert i Casas va morir l'any 1980. Tres anys més tadr, vaig néixer jo, la seva sisena i última néta. La vida em va negar l'oportunitat de conèixer al meu avi, se'm negà el dret a abraçar-lo, a admirar-lo, a ser el reflex de la seva persona; diuen que m'assemblo tant a ell... He après a estimar-lo en la distància del temps i de l'espai, a partir de tot allò que em va deixar: la sang que em corre per les venes, la passió per la vida, la natura i els animals, l'eterna curiositat pel que m'envolta, l'interès per l'art i l'escriptura...
Amb els ulls clucs, passo les meves mans per damunt de les moltes fustes que va gravar i encara noto els seus dits incansables empunyant el burí. Amb els meus ulls acompanyo, a través de les fotografies, la seva mirada experta i tanmateix curiosa. De la meva boca en surten les seves paraules, conscients i escollides, que va escriure en contes, cartes, assajos, reflexions...
Però em segueix fent mal el cor, i necessito saber més d'ell.
Actualment estic estudiant el grau d'Educació Social, i tot just inicio un treball d'investigació sobre la seva vida i obra (sobretot sobre la seva vessant més pedagògica):
Amb els ulls clucs, passo les meves mans per damunt de les moltes fustes que va gravar i encara noto els seus dits incansables empunyant el burí. Amb els meus ulls acompanyo, a través de les fotografies, la seva mirada experta i tanmateix curiosa. De la meva boca en surten les seves paraules, conscients i escollides, que va escriure en contes, cartes, assajos, reflexions...
Però em segueix fent mal el cor, i necessito saber més d'ell.
Actualment estic estudiant el grau d'Educació Social, i tot just inicio un treball d'investigació sobre la seva vida i obra (sobretot sobre la seva vessant més pedagògica):
-
AIXÍ DONCS, AQUEST BLOG ÉS UN INTENT ESPERANÇAT DE POSAR-ME EN CONTACTE AMB TOTES AQUELLES PERSONES QUE EL VAREN CONÈIXER O QUE PODEN APORTAR LLUM A LA MEVA CERCA. QUALSEVOL DETALL O INFORMACIÓ SERÀ GRATAMENT BENVINGUDA.
Un somriure!
Elena
Un somriure!
Elena
